El dia 28 de maig a 2/4 de 8 del vespre a l'Ajuntament de la Pobla de Mafumet comentarem el llibre Musclos per sopar de Birgit Vanderbeke. T'hi apuntes? Pots deixar els comentaris que la lectura et susciti aquí.
L'he acabat. Un drama familiar emmascarat de fina ironia. Els plantejaments lògics a vegades són repetitius. El final queda una mica ambigu. Prosa molt seguida, amb frases llargues i sense punts i a part.
També l´he acabat! M´ha agradat força, estic d´acord amb tu Jordi, que el final és molt ambigu i dona per a varies interpretacions. He trobat a faltar punts i a part, però enganxa que no el deixes fins que acabes. Les coses i les families, com es pot veure en el llibre, no són sempre el que semblen.
M'ha semblat un llibre interessant, l'estructura, la manera en què la realitat es va desvetllant, a poc a poc, com si s'anessin traient capes que l'envolten. La imatge portes a fora de aquesta família oculta la veritable història.
La història és com una ceba, anem traient capes i capes fins arribar al fons de tot, fins arribar a comprendre realment què s'amaga darrere d'aquesta família. Creieu que presentar-ho d'una altra manera hagués tingut la mateixa força?
Jo també l´he acabat. Tot i ser un relat sense punts i apart l´he trobat molt fàcil de llegir. Trobo que tal com vas avançant, puja l´interès i sembla que al final hagis de saber que passa realment, encara qe després no resulti així.
Per què creieu que quasi no hi ha punts i a part? Qui ens parla? Com ens parla? Amb quin llenguatge ens parla? L'interès puja perquè cada vegada anem descobrint més coses de la família i anem veient que amaga moltes coses i volem arribar al fons de la qüestió. L'ambigüitat final és interessant. Què creieu que ens indica?
Jo fins ahir no m'hi vaig poder posar i encara no he acabat el llibre. Tot i així també m'ha sobtat el tipus de narrativa i sobretot la manera en com Vanderbeke escriu els diàlegs. M'agradaria destacar una expressió que m'ha cridat l'atenció i que crec que ajuda a definir molt bé la família; es tracta del verb "emmotllar-se" el qual és molt usat al llarg del text i permet compendre l'esforç dels fills i de la mare davant la presència del pare.
Acabeu-vos d'animar a deixar algun comentari sobre la lectura. O contesteu alguna de les preguntes que us he formulat. De totes maneres aquesta tarda analitzarem l'obra a fons. No falteu a la cita!!
Hola, m'agrada molt el llibre, ja ho llegit! Salutacions.
ResponEliminaAlgú més l'ha acabat ja? Com ha anat la lectura?
ResponEliminaL'he acabat. Un drama familiar emmascarat de fina ironia. Els plantejaments lògics a vegades són repetitius. El final queda una mica ambigu. Prosa molt seguida, amb frases llargues i sense punts i a part.
ResponEliminaI per què creieu que passa això que comentes? Reflexionem-hi!!
EliminaBravo Jordi! Gran comentari!
ResponEliminaTambé l´he acabat! M´ha agradat força, estic d´acord amb tu Jordi, que el final és molt ambigu i dona per a varies interpretacions. He trobat a faltar punts i a part, però enganxa que no el deixes fins que acabes. Les coses i les families, com es pot veure en el llibre, no són sempre el que semblen.
ResponEliminaA vegades les aparences són molt enganyoses i darrere de la felicitat s'hi amaguen molts traumes!
EliminaM'ha semblat un llibre interessant, l'estructura, la manera en què la realitat es va desvetllant, a poc a poc, com si s'anessin traient capes que l'envolten.
ResponEliminaLa imatge portes a fora de aquesta família oculta la veritable història.
La història és com una ceba, anem traient capes i capes fins arribar al fons de tot, fins arribar a comprendre realment què s'amaga darrere d'aquesta família. Creieu que presentar-ho d'una altra manera hagués tingut la mateixa força?
EliminaJo també l´he acabat. Tot i ser un relat sense punts i apart l´he trobat molt fàcil de llegir.
ResponEliminaTrobo que tal com vas avançant, puja l´interès i sembla que al final hagis de saber que passa realment, encara qe després no resulti així.
Per què creieu que quasi no hi ha punts i a part? Qui ens parla? Com ens parla? Amb quin llenguatge ens parla?
EliminaL'interès puja perquè cada vegada anem descobrint més coses de la família i anem veient que amaga moltes coses i volem arribar al fons de la qüestió.
L'ambigüitat final és interessant. Què creieu que ens indica?
Jo fins ahir no m'hi vaig poder posar i encara no he acabat el llibre. Tot i així també m'ha sobtat el tipus de narrativa i sobretot la manera en com Vanderbeke escriu els diàlegs.
ResponEliminaM'agradaria destacar una expressió que m'ha cridat l'atenció i que crec que ajuda a definir molt bé la família; es tracta del verb "emmotllar-se" el qual és molt usat al llarg del text i permet compendre l'esforç dels fills i de la mare davant la presència del pare.
Quins sinònims podríem trobar de la paraula "emmotllar-se"? Darrere d'aquesta paraula s'hi amaga molta filosofia de vida. Què en penseu?
EliminaAcabeu-vos d'animar a deixar algun comentari sobre la lectura. O contesteu alguna de les preguntes que us he formulat.
ResponEliminaDe totes maneres aquesta tarda analitzarem l'obra a fons. No falteu a la cita!!