El dia 18 de juny comentarem El violí d'Auschwitz de M. Àngels Anglada. Un relat colpidor basat en un dels episodis més monstruosos de la història, tot i que, malgrat tot, no n'haguem après del tot i es repeteixi o s'hagi repetit en altres zones amb altres pobles. Fer una cerca sobre aquest període (el de l'holocaust nazi) pot ser interessant. Què en sabeu? Què passava als camps de concentració? I l'obra d'Anglada, com ho reflecteix? Us agrada la seva aproximació al tema? Quines sensacions us ha despertat? Aquestes i d'altres preguntes, les resoldrem el dia 18. Però ja podeu deixar els vostres comentaris al blog.
Nunca me gusto la novela de género histórico, y este año por recomendación de un amigo leí el libro, La llave de Sarah, el cual trata sobre el tema en que se centra nuestro libro y a partir de esta lectura he leído también , La bibliotecaria de Auschwitz, Todo lo que cabe en los bolsillos, Los pájaros también cantan en el infierno, La ladrona de libros y por último El violín de Auschwitz. Este último es quizás el más "light": Una novela que se lee en un rato, pero que deja sentir como fue aquello.
ResponEliminaSobre el holocausto después de todo lo leído, he aprendido que fue la persecución y asesinato de millones de personas dirigido por una fuerza política. Los nazis, consideraban al pueblo alemán una raza superior frente a judíos, gitanos, polacos, homosexuales....
Crearon campos de concentración, "ghettos", donde a las personas les quitaban toda dignidad y finalmente asesinaban.
Un episodio de la historia el cual nunca tuvo que ocurrir, y debemos tener presente, para que no se vuelva a repetir.
Sí, a qui es tracta el tema de manera molt suau, però també s'ha de tenir en compte quan es va publicar per primera vegada. Aleshores no hi havia tanta informació com ara i parlar-ne, encara que fos per sobre, ja era important.
EliminaLamentablement, sembla que no n'aprenguem i la història, mal que ens pesi, es repeteix en altres indrets i amb altres noms.
Més que una novel·la sembla un conte. Ofereix al lector una aproximació de l'infern de l'holocaust nazi. M'ha agradat com l'autora explica la història del lutier. El Daniel és tremendament observador, s'aprèn cadascun dels detalls i reaccions dels seus enemics. Viu amb una incertesa continua, agònica. Aquest neguit, l'autora el sap transmetre al lector. Malgrat tot, sempre treu forces per sobreviure.
ResponEliminaSí, es llegeix molt ràpid i molt bé. A partir d'aquí es pot recórrer a d'altra informació més actual, també, sobre l'holocaust. Sigui com sigui, mostra com l'autora s'ha documentat sobre aquest tema i el de la construcció del violí, i per això aconsegueix transmetre l'agonia, en un cas, i la bellesa de la creació, en l'altre. I a això hi hem d'afegir, és clar, el neguit de saber si acaba el violí a temps o no. Al final, afortunadament, tot acaba bé. Potser massa precipitat, però bé.
Elimina