El dia 20 d'agost comentarem Tristano es mor d'Antonio Tabucchi. I parlarem de destins. Què en penseu de l'obra? I dels destins que s'hi relaten?
I d'aquest fragment?:
Finestres, això és el que necessitem, em va dir una vegada un savi en un país llunyà, la vastitud d’allò real és incomprensible, per capir-lo cal recloure’l en un rectangle, la geometria s’oposa al caos, per això els homes han inventat les finestres, que són geomètriques, i cada geometria pressuposa els angles rectes, ¿deu ser que la nostra vida està subordinada als angles rectes? Saps, aquells itineraris tan complicats fets de segments que tots plegats hem de recórrer simplement per atènyer la nostra fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada